Joan Coscubiela, l’home dels 900€ per reunió

Joan Coscubiela és l’home permanentment enfadat, la figura que transmet depressió per allà on passa. Cada declaració seva al Parlament és un embat de pessimisme. Sembla haver estat designat per insuflar desànim al procés. Podem fixar-nos, per exemple, en l’entrevista d’aquest matí a TV3. “Estic avergonyit”, “lectura tramposa” o “em sento fatal” són algunes de les expressions d’aquest sindicalista reconvertit.

Coscubiela és l’home gris, la figura que ha viscut pràcticament toda la seva vida professional d’ostentar càrrecs. Primer durant 13 anys com a secretari general de CCOO a Catalunya, una etapa marcada per alguns episodis polèmics, com el que relata Andreu Barnils a Vilaweb sobre els plans de pensions a La Caixa per a funcionaris públics que va tirar endavant el govern Tripartit amb el vist-i-plau de CCOO.

Més endavant, el càrrec de secretari general de CCOO li va servir a Coscubiela per fer-se un lloc al consell assessor d’Endesa a Catalunya. A raó de 900€ nets per reunió, Coscubiela assessorava la companyia elèctrica sobre estratègies de creixement. Una funció crucial si tenim en compte que l’any passat Endesa només va obtenir 3.337 milions d’euros de beneficis nets.

Coscubiela compartia les trobades amb el seu bon amic Josep Maria Álvarez (l’etern secretari general d’UGT a Catalunya) i altres valors de l’esquerra com Anton Costas, president del Cercle d’Economia; o Marta Lacambra, aleshores directora de la Fundació Caixa Manresa.

Més tard, ‘Coscu’ va ser escollit cap de files d’ICV-EUiA al Congrés. Durant 4 anys ha sigut el 19è diputat més ben pagat de l’hemicicle, amb una retribució de tan sols 94.147€ anuals (6.725 euros/mes amb 14 pagues). En les eleccions d’aquest 27 de setembre, Coscubiela ha tingut l’habilitat de situar-se com la cara nova d’ICV en el marc de Catalunya Sí que es pot, número 3 de la candidatura i portaveu del grup al Parlament.

És ell, l’home dels 94.000 euros, qui sent vergonya de la CUP per pactar la resolució d’inici d’un procés constituent a Catalunya. L’home dels 900 euros per reunió és qui assegura que la preocupació dels ciutadans no és la independència sinó l’economia. L’assessor d’Endesa és qui propugna un referèndum acordat (una via que requereix d’una majoria de 2/3 al Congrés i al Senat, canviar la Constitució espanyola i aprovar la modificació per referèndum).

Al final, el més eloqüent és recórrer a les paraules del diputat cupaire Josep Manel Busqueta, que setmanes enrere li va etzibar: “Jo sóc pastisser, quan acabi tot això tornaré a la meva feina. Tu, Joan, què faràs?”.